login
Inicia sessió

register
Registra't

Del comú al vegueriu

La falsària neutralitat política de la geografia espanyola

Hom pensa sempre que acceptar la legalitat vigent o donar-hi suport explícit a allò establert és adoptar una actitud natural despolititzada, front a qui n'és crític.

La geografia a l'estat espanyol (llevat del cas català) ha negligit sistemàticament els plantejaments tendents a demanar-s'hi per l'orígen, les causes i les consequències de l'organització político administrativa de l'estat.

Com bé denuncia Jesús Burgueño es "enojoso y vergonzante el vacio bibliográfico sobre la paradójicamente célebre división provincial de Javier de Burgos"1. D'aquesta divisió provincial, deriva tota la política territorial feta segle XIX ençà.

I és que ha estat exclusivamente des de Catalunya (i en menor mesura el País Valencià) d'on han sortit les principals objeccions al model centralista imposat des de Madrid , essent per a la resta un tabú qüestionar-se les línies maestres de l'estat espanyol. Això, en la meva opinió, és negligir la tasca de reinterpretació i anàlisi del territori, tan necessària i pròpia de la geografia.

Per tant, cal demanar-se per les motivacions d'aquesta deixada de les pròpies responsabilitats. I la resposta no és cap altra que el tabú imposat des dels poders fàctics i acatat pels geògrafs de qüestionar-se el model establert per tal d'enfortir la consciència nacional espanyola i minimitzar qualsevol desviació de la norma.

1 Burgueño Rivero, Jesús (1996): Geografía política de la España constitucional. La división provincial. Centro de Estudios Constitucionales, Madrid.

Comentaris (2)22-09-2011 15:45:50Denúncia, Organització territorial

Geografia d'Espanya i del Món

En aquests darrers dies he adquirit dos llibres sobre geografia regional. El primer, de Joan Rebagliato Font sobre la geografia del món i el segon de Maria de Bolòs sobre la geografia de l'estat espanyol.

Curiosament us haureu fixat en que tots dos autors són catalans (o almenys amb noms i cognoms catalans). No obstant, es tracta de dos manuals propagandístics del règim, amb toponímia franquista i amb l'ideal ultraespanyol subjacent.

La meva teoria (segurament certa) és que aquestes dues persones (almenys en el cas de Joan Rebagliato sé del cert que era catalanista) van actuar coaccionades pel règim i/o censurades.

És una pena que aquestes persones hagueren de servir l'estat botxí del seu país per imperatiu si estimaven la seva feina.

Comentaris (0)15-09-2011 17:47:02Denúncia

Entorn al títol del blog

Encetaré aquest blog explicant el motiu d'aquest títol tan suggeridor.

El comú o universitat era l'esgraó bàsic en l'organització territorial al domini català fins la seva derogació i substitució pel municipi amb els Decrets de Nova Planta. Així mateix, la figura jurídica que regia el comú (que rebia noms diferents segons la regió) fou manllevada per la de l'alcalde, i el consell (l'edifici on es dirimien els assumptes del comú) en fou canviat pel d'ajuntament.

El vegueriu, per altra banda és una veu antiga corresponent a l'actual de vegueria (al Principat de Catalunya, al Regne de València s'encunyà el de governació), encara que no amb la significació que avui hom li atorga.

He aplegat aquests dos mots (el primer al nivell més baix, i el segonal nivell més alt de l'organització territorial de Catalunya) per fer palès el meu interés creixent en les plasmacions espacials de l'estructura administrativa tant dels Països Catalans com d'altres.

Comentaris (0)08-10-2010 22:37:05Organització territorial, Presentació